“No és la fletxa, és qui la llança”. Aquesta frase de la cultura popular s'utilitza per explicar que moltes vegades el resultat no depèn de l'eina, sinó de l'habilitat de la persona que la fa servir. Ara bé, de vegades sí que és la fletxa. Si no, pregunta als futbolistes quina diferència hi ha entre xutar amb unes bones botes o amb unes sabatilles d'estar per casa. Doncs amb la cervesa passa el mateix: la tècnica de qui la serveix és important, però també hi influeix l'eina. En aquest cas, l'aixeta.
Potser pensaràs que tant se val, que totes les aixetes són iguals. Doncs no: el servei final de la nostra cervesa pot dependre de molts tipus d'aixeta. Les més bàsiques són les de flux directe, sense capacitat per regular el cabal de la beguda. Tot depèn de la pressió del barril. Només hi ha dues posicions: oberta o tancada. És un model senzill, però ofereix poc marge de control.
El següent nivell en l'escala de complexitat són les aixetes que sí que incorporen un compensador de cabal. El mecanisme és similar al de l'aixeta de la cuina o la mànega de la dutxa, on en tots dos casos pots regular la força amb què surt l'aigua. En definitiva, ofereix més control, molt útil a l'hora de gestionar l'escuma, per exemple.
Si ens fixem en les variants geogràfiques, les cerveseres estatunidenques acostumen a utilitzar aixetes sense compensador de cabal i de boca ampla. Aquestes dues característiques permeten servir cervesa molt més ràpidament a canvi de perdre control, cosa que no és del tot desitjable per a alguns estils.
En canvi, si ens traslladem a les illes britàniques, hi veurem les tradicionals aixetes de palanca. En molts casos estan profusament decorades amb poms de dissenys vistosos. És el que els anglosaxons anomenen “branding”: dissenys de marca pensats per diferenciar-se d'altres companyies i cridar la nostra atenció. Aquestes aixetes de palanca van néixer per dispensar cask ale, però actualment es poden aplicar a la majoria de formats. Com a curiositat, permeten afegir un filtre que ajuda a generar escuma en cerveses amb baixa carbonatació, com les real ale esmentades o algunes stout de graduació elevada.
També hi trobem algunes variants com les aixetes amb comandament lateral per aconseguir més control, o les aixetes de bola, que redueixen els racons on es poden acumular restes de beguda o microorganismes. Són opcions molt interessants pel que fa al control del servei i la higiene. Fins i tot existeixen aixetes específiques per al reompliment de growlers.
Aquestes són, a grans trets, les característiques més destacades que podem observar en les aixetes aptes per dispensar cervesa o altres begudes com el vi, l'hidromel, la sidra o la kombutxa. Ara només falta que vagis al teu bar preferit i identifiquis quines aixetes de dispensació hi utilitzen.
