Als aficionats a la cervesa sempre ens agrada compartir la nostra passió amb els altres. És irresistible parlar d'aquell últim descobriment, com quan veus una pel·lícula que t'encanta o llegeixes un llibre sensacional. De vegades, aquest entusiasme ens porta a organitzar un tast privat de cervesa amb amics i familiars. Vols lluir-te, demostrar tot el que saps i fer-los viure una experiència memorable, però saps tot el que has de tenir en compte?
- Cristalleria abundant i neta. Sembla obvi, però, segons el nombre de participants, no sempre disposaràs de prou gots o copes. L'ideal seria tenir el recipient adequat per a cada estil, però això no sempre és possible. Si no, a la majoria de llars hi ha copes de vi que permeten veure el contingut i concentrar les aromes.
- Espai suficient, lliure d'olors i amb bona il·luminació. Pensa que, en un moment avançat del tast, hi haurà diverses ampolles i altres elements sobre la taula. Assegura't que cada persona tingui prou espai per desplegar les seves mostres. Tampoc no hi ha d'haver olors que puguin distreure. Descarta fer el tast a la cuina, però tampoc l'organitzis en un saló amb espelmes o encens. Així mateix, la il·luminació és fonamental per apreciar l'aspecte de la beguda.
- Evita distraccions com música alta o perfums. No ets en una discoteca. Pots posar música, però sense enterbolir l'experiència. El mateix passa amb els perfums. Avisa els convidats per evitar que les cerveses facin olor de perfum.
- Temàtica: pots fer un recorregut per estils clàssics, centrar-te en països o oferir diferents interpretacions d'un mateix estil; el que se t'acudeixi. Aquí l'important és donar una estructura al conjunt. Per exemple, pots triar una cervesa de cada regió d'Europa o Amèrica, centrar-te en un sol país (belgues, alemanyes, britàniques), escollir només un estil (IPA, bock, weisse) o fins i tot propostes estacionals (cerveses d'Oktoberfest, Halloween, Nadal, etc.). La clau és donar coherència al conjunt de cerveses que tastareu.
- Introducció, nus i desenllaç. Cal donar un fil conductor a l'experiència. Pots començar amb una referència més accessible i anar augmentant la complexitat a poc a poc, per acabar amb una cervesa més especial que deixi el públic entusiasmat. Sempre anem del més suau al més intens. Aquesta és la màxima per ordenar les referències.
- Base teòrica i context històric. Un tast no és una trobada per beure sense més. El propòsit no és el consum d'alcohol, sinó l'intercanvi de cultura cervesera i d'experiències sensorials. Per conduir un tast, has d'estudiar bé la història de cada estil, les seves característiques, l'origen de la fàbrica, etc. En definitiva, cal impregnar-se de coneixement per poder comentar en profunditat cada referència i respondre els dubtes dels interlocutors. Si no et sents del tot segur amb els descriptors de cada estil, pots apuntar-los en una “xuleta”. Per exemple, que les cerveses de blat alemanyes haurien de fer olor de plàtan i clau d'espècia.
- Maridatge adequat. No es tracta de celebrar un banquet, sinó d'acompanyar cada estil amb una proposta que amplifiqui l'experiència. Maridar no és posar patates fregides, olives i galetes salades per a totes les cerveses. Hi ha d'haver un vincle. Per exemple, un clàssic és prendre porter amb xocolata o estils àcids amb paté. Pots maridar per afinitat o per contrast, però l'objectiu sempre és que l'aliment complementi la percepció de la cervesa.
- Reconèixer els defectes. Si alguna cervesa fa un guèiser, està oxidada o presenta defectes evidents, no intentis justificar l'injustificable. Reconeix que la referència està en mal estat i aprofita-ho per explicar-ne les causes.
-
- Aigua fresca a mà. A algunes persones els agrada beure aigua entre diferents cerveses i també serveix per esbandir la cristalleria entre estils.
- Temperatura de servei. Per apreciar una cervesa, no ha d'estar massa freda. Fresca, però no gelada. Així podrà desplegar el seu perfil sensorial. Les referències més alcohòliques les pots treure de la nevera al començament del tast perquè es temperin. Cada estil té associada una temperatura ideal.
- Coneixement del teu públic: no intentis córrer abans d'aprendre a caminar. Si el teu públic és neòfit i només beu canyes de bar, seria desproporcionat parlar-los de varietats de llúpol o oferir-los un tast vertical de làmbiques. És millor començar pel bàsic: elaboració i estils tradicionals assequibles. De la mateixa manera, si el teu públic és un grup de “beer geeks”, pots treure l'artilleria pesada i endinsar-te en referències més experimentals i sofisticades. Adapta't al teu públic per no aclaparar-lo ni avorrir-lo.
- Fases del tast. Comença per la fase visual, analitzant color, terbolesa i paràmetres de l'escuma. A continuació, passa al nas per detectar èsters, fenols, perfil del llúpol i altres addicions com espècies o fruita. Després passa a la boca per percebre sabors, densitat, amargor, dolçor, acidesa, etc. Finalitza amb el postgust i la via retronasal perquè el públic analitzi quines sensacions romanen.
- Pregunta a la gent. És importantíssim fomentar la participació i implicar els convidats en l'experiència. Pots preguntar-los a quins sabors o aromes els recorda la cervesa, si els agrada o amb què l'acompanyarien. Hi ha moltes maneres de convertir el tast en una experiència interactiva.
Amb aquests consells seràs capaç d'organitzar un tast de cervesa que entusiasmarà els teus convidats. Dedicar temps a formar-te i preparar aquesta experiència és fonamental. Es tracta de compartir cultura amb els altres des del rigor i guiar-los perquè apreciïn tots els matisos de la nostra beguda preferida.
