Quan ens endinsem en el món de la cervesa, gairebé el primer que descobrim és que hi ha vida més enllà del 5,5% d'alcohol. Sense deixar del tot de banda les lager industrials refrescants, comencem a buscar cerveses fortes. Volem ampliar el nostre llindar de sensacions. I aquí apareix una pregunta que els més experimentats ja s'hauran fet més d'una vegada... Què és una cervesa forta? Què vol dir exactament aquest adjectiu aplicat a la nostra beguda preferida?
A priori, podria referir-se a l'alcohol. Aleshores una de les primeres cerveses fortes podria ser la Voll-Damm amb el seu 7,2%. Una barbaritat per a qui només està acostumat a les canyes habituals! El pas següent en les cerveses fortes gairebé sempre ve del costat internacional, amb les típiques Duvel, Judas, etc., icòniques dels pubs d'ambientació irlandesa. Aquestes cerveses belgues ens sorprenen amb ni més ni menys que un 8,5% d'alcohol, però és que, a més, entren amb molta facilitat sense advertir gaire la seva potència. Pel camí de l'alcohol podríem continuar amb els prefixos imperial... fins a arribar a la mare de les cerveses alcohòliques: la Snake Venom dels escocesos Brewmeister Beer, amb 67,5% d'alcohol. Però això és realment cervesa? En termes estrictes, la cervesa base es concentra mitjançant congelació per retirar aigua i aconseguir una mena de destil·lat molt concentrat... així que no està del tot clar.
També hi ha qui pensa que la cervesa negra és més forta. Tanmateix, el color de la cervesa només indica el grau de torrat del cereal amb què s'ha elaborat. Com a exemple, la clàssica Guinness no destaca ni pel seu volum alcohòlic (4,2%) ni tampoc per un sabor excessivament intens, ja que està pensada per consumir-se amb facilitat.
Potser, doncs, una cervesa forta és una cervesa molt amarga... Els aficionats saben que el llúpol aporta aquest amargor característic, i que es mesura en IBU. Més IBU vol dir necessàriament més amargor? Una cervesa amb 200 IBU és més amarga que una amb 150? Doncs tampoc és tan senzill. L'amargor d'una cervesa és relativa, perquè depèn del seu equilibri amb els sucres residuals que transmeten sensació de dolçor. A més, la percepció humana de l'amargor té límits; a partir d'un cert punt, les diferències són molt menys apreciables.
I si fos la més aromàtica? Hi ha cerveses d'estil IPA que en obrir-les omplen l'habitació de sensacions afruitades, però aquest efecte va disminuint a mesura que madura la cervesa... O les saison, cerveses originàries de les granges belgues, els llevats de les quals poden generar aromes rústiques o especiades. Tanmateix, la intensitat aromàtica també es pot percebre menys al cap d'uns minuts perquè el nostre olfacte s'hi acostuma.
Potser una cervesa forta es refereix a les àcides “Lambic” o a les torrades “Imperial Russian Stout”. Tanmateix, el món cerveser encara no té una definició universal de cervesa forta per se. Sí, existeixen estils com les strong ale, però el terme acostuma a referir-se sobretot a la graduació alcohòlica de la cervesa. Pobre del cambrer o dependent a qui simplement li demanin “una cervesa forta”!
