Arriba la tardor, i amb ella canvia tot al nostre voltant. La xafogor desapareix, els arbres acoloreixen les fulles i la jaqueta fina es torna un complement cada vegada més imprescindible. Per què no hauria de canviar també la nostra dieta cervesera? Deixem enrere les lager lleugeres de l'estiu i les IPA afruitades i llamineres. Tornem a la feina després de les vacances i necessitem preparar-nos per al gèlid hivern. No queda altra opció que augmentar la potència del reactor cerveser, així que et proposem nou estils per gaudir mentre les fulles dels arbres planegen inevitablement.
- Golden Strong Ale: no et deixis enganyar per la seva inofensiva aparença rossa. Això no és una canya. Es tracta d'un enginy belga amb un 8% d'alcohol i tot un ventall de sensacions afruitades i especiades gràcies als èsters i els fenols del seu ric llevat. Fàcil de beure com una papallona, però amb picada de vespa.
- Marzën: és la cervesa que serveixen a l'Oktoberfest. No et sembla prou que sigui l'estil que els alemanys trien per celebrar la seva festa més important? Lager amb poc alcohol (6%), però amb tot el sabor d'una cervesa madurada durant l'estiu a baixa temperatura. Aquest estil és equilibri, amb predomini de la malta i un objectiu clar: la bevibilitat.
- Dubbel: seguint amb la branca belga, són cerveses fosques amb un component encara més maltós, igualment riques en els productes del llevat. Són la segona categoria de la cervesa monàstica pel que fa a intensitat.
- Barley Wine: l'equivalent a un vi d'ordi, com indica el seu nom. Dolces, denses i sedoses. O les estimes o les odies. Pura harmonia a la copa correcta. De vegades, passades per bóta. És una cosa que has de provar. Molt alcohol, però perfectament justificat per un cos, un sabor i uns matisos que emocionen.
- Rye Ale/Lager: fàcil, cerveses amb sègol. No és una cosa habitual, però resulta interessant. El sègol aporta un caràcter especiat i records de pa.
-
- Rauchbier: cerveses fumades que combinen de luxe amb l'imaginari col·lectiu de les barbacoes i les xemeneies. Les males llengües diuen que recorden la cansalada pel fumat de les maltes, però aquest és precisament el seu principal atractiu. Són cerveses úniques. El fum aporta perfils rics, i si estan ben executades no resultaran pesades. Serveixi d'exemple l'alemanya Schlenkerla, que fuma les seves maltes amb fusta de faig.
- Pumpkin Ale: les cerveses de carbassa són populars als Estats Units a mesura que s'acosta Halloween. Són cerveses estacionals amb delicioses sensacions dolces, caramel·litzades, torrades i també especiades per l'addició de diferents condiments.
- Porter: un clàssic entre els clàssics. Ens trobem davant d'una cervesa negra poc agressiva. Records de xocolata i mil versions; menys fortes i més repetibles les interpretacions tradicionals britàniques.
- Schwarzbier: és la cervesa negra de baixa fermentació. Tot el caràcter torrat de les maltes torrades sense la part afruitada del llevat ale. És una lager fosca, igualment rica i fàcil de beure, però amb un perfil més tardorenc.
Tot i que alguns d'aquests estils els pots trobar durant tot l'any, són cerveses que gaudiràs especialment a la tardor pel context i les condicions que les acompanyen. Com tot a la vida, millor en el moment adequat. T'hi animes?
