Com passa a la indústria musical amb els “one-hit wonder”, cantants o grups amb un sol gran èxit, també hi ha estils de cervesa que van tenir el seu pic de popularitat anys enrere i que avui ocupen molt menys espai als lineals de les botigues especialitzades i encara menys a les aixetes dels bars més craft. Al llarg de la història recent, diversos estils es presentaven com la gran novetat del sector, però no tots han trobat un encaix estable en un mercat que sovint es mou per tendències. Vegem alguns exemples d'antigues glòries cerveseres.
- Black IPA: fosca com una stout, fresca com una IPA. A principis de la dècada passada semblava unir el millor de dos mons, però avui és molt menys habitual. En principi, aquest estil només hauria de tenir de “black” el color i, com a molt, un toc lleugerament més maltós o torrat, però sense que la malta domini sobre el caràcter llupolat. El problema és que moltes interpretacions acabaven semblant més una stout llupolada que una IPA fosca ben equilibrada.
- Brut IPA: després de l'èxit de les NEIPA, semblava que qualsevol novetat dins de la família IPA tindria una acollida semblant. No va ser així. Cap al 2018 va aparèixer aquest concepte: una IPA molt seca, de cos lleuger i amb molt poc sucre residual, a més d'una carbonatació viva. En origen era un estil ideal per mostrar el llúpol de manera neta, però molts consumidors la trobaven massa propera a una West Coast IPA especialment seca.
- India Pale Lager (IPL) i Cold IPA: sobre el paper són conceptes diferents, però per al consumidor final la diferència no sempre és evident. Les IPL encara apareixen de tant en tant, especialment al nord d'Europa, mentre que la Cold IPA va tenir un recorregut molt més breu. Aquest estil acostuma a utilitzar una fermentació neta i un cos lleuger per donar protagonisme al llúpol.
- Gose: moltes cerveseries produeixen avui cerveses etiquetades com a gose, però no totes encaixen amb l'estil històric. La gose es caracteritza per un component salí i una acidesa moderada. Amb el temps, algunes interpretacions modernes s'han desplaçat cap a sours molt afruitades i intenses, allunyant-se del perfil tradicional de Leipzig.
- Kölsch: un altre estil alemany, en aquest cas de Colònia, sovint mal interpretat. Una Kölsch tradicional ha de ser brillant, daurada, neta i molt bevible. Històricament és un estil pensat per refrescar i beure amb facilitat. Fora del seu context original, moltes versions artesanes s'allunyen bastant d'aquest perfil clàssic.
I com aquests exemples, n'hi ha molts altres a la història recent de la cervesa. De vegades confonem novetat amb innovació, mentre que en altres casos interpretem els estils amb modificacions que s'allunyen completament de les seves característiques clàssiques. Quines tendències cerveseres veurem aparèixer i desaparèixer en els pròxims anys?
