El moment actual que viu el sector cerveser és una explosió de noves marques, estils i fàbriques. Cada vegada hi ha més cerveses i més diferents entre si. Assistim a una explosió de varietat estilística que coincideix amb l’aparició constant de petits productors. Doncs bé, aquesta situació no és la primera vegada que passa a Espanya.
Ens hem de remuntar al segle XIX. En un principi, la producció de cervesa estava subjecta al privilegi reial d’estanc. És a dir, l’empresari havia d’avançar a l’Estat una suma important de diners per rebre la llicència que li permetés produir cervesa. Aquesta pràctica va limitar la proliferació de cerveseries fins que es va eliminar durant la primera meitat del segle XIX.
Tot i que Espanya és un país de tradició vinícola, alguns empresaris van intentar emprendre, amb èxit desigual, la producció de cervesa al territori aprofitant la recent liberalització de la producció comercial. Com que no hi havia una tradició cervesera pròpia consolidada, la maquinària d’aquestes primeres fàbriques reproduïa, o directament importava, la tecnologia de països europeus amb una llarga trajectòria cervesera com Alemanya, Anglaterra i Txèquia.
D’aquesta manera van germinar les primeres cerveseres a Espanya. Per exemple, durant el segle XIX hi havia a Madrid més d’una desena de fàbriques de cervesa. Algunes eren la fàbrica de Lavapiés, la fàbrica de Santa Bárbara o la cervesera de Carlos Meins. D’aquell segle han arribat fins als nostres dies Mahou i El Águila, que actualment pertany a Heineken. Què tenien aquestes fàbriques per perdurar? D’una banda, disposaven de capital suficient per actualitzar les instal·lacions davant innovacions tecnològiques com el fred industrial. De l’altra, van ser capaces d’elaborar una cervesa menys amarga i més adaptada a les preferències de la majoria de consumidors.
Pel que fa als estils, hem de tenir present que la població no estava acostumada a la cervesa europea més intensa, el gust amarg de la qual sovint desagradava al consumidor espanyol més habituat al vi. Aquest va ser un dels principals motius pels quals bona part de les primeres fàbriques de cervesa van desaparèixer a Espanya. Alguns emprenedors no van saber adaptar les receptes europees al paladar vinícola de la població.
Aquestes circumstàncies van desembocar en què durant el segle XX la indústria cervesera quedés en mans d’uns pocs fabricants avantatjats que van desplaçar els petits elaboradors i, en alguns casos, també els van absorbir per via econòmica. Per això, actualment les marques de cervesa a Espanya tenen una forta identitat territorial, com Estrella Galicia o Estrella Levante. Tanmateix, això no impedeix que els nous artesans continuïn apostant per un producte de qualitat.
