Poques persones coneixen l'hidromel a Espanya. Aquesta beguda fermentada encara queda lluny de la cervesa i el vi en xifres de consum. Tanmateix, cada vegada hi ha més cultura al seu voltant. Una prova és la Copa Reina, el primer campionat d'hidromel de la península Ibèrica, que va començar el 2019 i enguany va celebrar la tercera edició. L'autor va tenir l'oportunitat de participar-hi com a jutge d'hidromels comercials, després d'haver avaluat referències casolanes en la primera edició.
El panell de tast estava format per sis taules: tres amb quatre jutges cadascuna per a les entrades comercials i tres més amb tres jutges per a les referències amateur. El perfil dels jutges era variat: professionals de l'hidromel, el vi i la cervesa, elaboradors casolans i bloguers. Cada taula va tastar al voltant de 20 referències. Cal assenyalar que les mostres no procedien només d'Espanya, sinó també de Xile, Equador, França, Itàlia, Mèxic i Portugal. La internacionalització del campionat és un senyal positiu de la bona salut del sector.
Per avaluar les mostres, els jutges van utilitzar una fitxa BJCP adaptada on puntuaven sobre 50 punts les variables següents: aparença (6), aroma (15), sabor (16), postgust (7) i impressió general (6). A l'hora de puntuar, es va seguir el manual “BJCP Mead Exam Study Guide”. Cada ampolla presentava una etiqueta genèrica on figuraven l'estil, el volum d'alcohol i els ingredients.
Les entrades es van organitzar en quatre categories: hidromel tradicional, melomel (hidromel amb fruita), metheglin (hidromel amb espècies) i hidromels experimentals, que agrupaven els que no encaixaven en les altres categories. Hi va haver hidromels molt bons que, tanmateix, no van obtenir puntuacions excel·lents perquè no s'ajustaven prou a les especificacions de l'estil indicat a l'etiqueta. Al final, els hidromels més ben puntuats van destacar per la seva fidelitat a la guia BJCP.
Per exemple, segons la teoria, l'hidromel ha de ser cristal·lí i brillant. La realitat és que hi havia hidromels tèrbols excel·lents en la resta de paràmetres. Tot i que l'aparença és el primer que capta l'atenció, només representa un 12% de la nota. Els elaboradors haurien de centrar-se especialment en el tàndem aroma i sabor, que suposa el 62% dels punts.
En línies generals, el nivell dels hidromels comercials va augmentar molt en només dos anys. En concret, es van tastar melomels amb fruits vermells de molta qualitat. També hi havia propostes envellides en barrica molt interessants. Fins i tot alguns participants van presentar els seus propis destil·lats d'hidromel en forma d'aiguardent amb 40º d'alcohol.
Com a conclusió, és una alegria comprovar com els hidromels comercials són cada vegada més sofisticats i creatius. De cara a futures edicions, segurament caldrà crear noves categories, ja que cada vegada hi ha més saturació de referències en determinats subestils, com l'hidromel amb baies.
