Pot sorprendre algú, però el BJCP (Beer Judge Certification Program) també proposa una metodologia per categoritzar i avaluar l'hidromel en competicions, tant comercials com casolanes. Tot i que difereix poc respecte del tast de cervesa, hi ha algunes diferències notables que convé mencionar.
El primer és situar l'estil de la mostra. Segons la guia, hi ha quatre categories:
M1: hidromel tradicional, que al seu torn es pot subdividir en sec, semidolç o dolç.
M2: hidromel amb fruites (melomel), que es diversifica segons la fruita. Aquí trobem diferents denominacions com cyser (hidromel amb poma), pyment (hidromel amb raïm), berrymel (mel amb baies), etc.
M3: hidromel amb espècies, herbes i altres vegetals.
M4: hidromels especials. Aquesta categoria és un calaix de sastre perquè engloba tots els estils que no encaixen en les anteriors. Aquí hi trobem l'hidromel amb malta d'ordi (braggot), els hidromels que intenten recrear estils històrics i també els experimentals. Fins i tot pot incloure hidromels session, aquells amb una graduació alcohòlica inferior als 7,5º, a més de referències amb fermentacions salvatges, entre altres exemples.
Un cop tenim clara la categoria i l'estil que avaluarem, cal completar alguns indicadors que el productor ha de declarar a l'etiqueta de competició, com ara el tipus de mel, el nivell de carbonatació, la dolçor, el grau alcohòlic i altres ingredients. Després, la llista de defectes és pràcticament idèntica a la que s'utilitza en el tast de cervesa.
Una diferència respecte de la cervesa és com es puntua l'aparença. Segons la guia, els hidromels més cristal·lins puntuen més alt que els hidromels tèrbols. Tot i això, aquest apartat té poc pes en el total. Després, tant al nas com en boca es valoren diferents aspectes per la seva intensitat: mel, dolçor, acidesa, tanins, alcohol, carbonatació, complexitat i cos.
Després del tast, s'assigna un valor a cadascun d'aquests ítems i s'obté una puntuació d'entre 0 i 50, com passa amb la cervesa. Per descomptat, és possible i recomanable afegir comentaris per enriquir l'anàlisi de manera qualitativa i aportar més informació al productor. Fins i tot també és positiu explicar com corregir els defectes de l'hidromel.
Com veus, la metodologia BJCP per avaluar hidromel és un estàndard força pràctic. És una eina amb bona acceptació internacional que permet analitzar gairebé qualsevol referència. Ara bé, a mesura que creixin les competicions, serà necessari afinar cada vegada més les característiques dels estils i subestils, com passa amb la cervesa.
