Elaborar cervesa casolana tot gra significa que no utilitzem extracte de malta, sinó que partim directament del cereal. En aquest sentit, la producció casolana s'assembla força a la dels professionals a les seves fàbriques. El principal avantatge de treballar directament amb el gra és que podem escollir quines maltes ens interessen i en quines proporcions, per obtenir així un resultat genuí. D'aquesta manera podem seguir receptes i modificar-les.
El procés comença amb la selecció de les maltes. Depèn de la recepta, però en general utilitzarem una proporció gran de malta base amb una part més petita de maltes especials i fins i tot altres cereals com blat, sègol o civada. Les maltes especials i els altres cereals seran determinants per donar caràcter propi a la cervesa. Influiran en el sabor, l'aroma i l'aspecte finals; per això la proporció és crucial. Tot comença amb la preparació de l'aigua o liquor a la olla (hot liquor tank) a la temperatura adequada.
Un cop desinfectem l'equip, introduïm la bossa de maceració al recipient que ens servirà de macerador (mash tun). Pots trobar aquest tipus de bosses en qualsevol botiga especialitzada. A continuació, hi aboquem i remenem la barreja de maltes que prèviament hem pesat i mòlt per trencar el gra. Hem d'afegir el volum d'aigua que indiqui la recepta, a la temperatura i durant el temps especificats. Així mateix, hem de seguir les indicacions del fabricant quan es tracti d'un kit. Per exemple, un mètode de maceració habitual consisteix a mantenir la barreja de malta i aigua a una temperatura aproximada de 68 ºC durant una hora.
Transcorregut el temps necessari, retirem la bossa de maceració i trasvasem el líquid a la olla d'ebullició (boil kettle). En aquest pas bullirem el most i hi afegirem els llúpols. L'addició de llúpol variarà segons si volem aportar amargor, sabor o aroma. Hi ha diferents moments d'addició de llúpol: a l'inici de l'ebullició per aportar amargor, cap al final per reforçar sabor i en els darrers minuts o després de l'ebullició per preservar aroma. Per això és clau saber en quin moment hem d'introduir cada llúpol segons la cervesa que volem obtenir. Al final de l'ebullició, hem de refredar ràpidament el most. Podem utilitzar un intercanviador de plaques o un serpentí amb aigua freda.
Després traslladem el most fred al fermentador. En aquest pas hi afegirem el llevat. Després de tancar el fermentador, col·loquem la vàlvula d'escapament o airlock. Aquest element permet alliberar el gas CO2 que genera la fermentació, però impedeix l'entrada d'aire. El temps de fermentació depèn de l'estil. Per saber si ha acabat, el més fiable és comprovar que la densitat es manté estable durant diversos dies, no només observar l'activitat de l'airlock.
El següent pas és desinfectar les ampolles que contindran la cervesa. Després d'omplir-les amb la nostra producció, procedim a afegir-hi la quantitat adequada de sucre (priming) perquè es produeixi una nova fermentació controlada i es generi així el gas característic de la cervesa. L'últim pas és taponar les ampolles i deixar que transcorri la maduració. Ja tenim la nostra cervesa tot gra! Ara només cal deixar-la reposar i gaudir-ne.
