Als inicis de l’edat mitjana és quan la cervesa passa de ser una beguda de bàrbars a tenir un estret vincle amb l’Església. Allà on el clima no era apropiat per a la vinya, els sacerdots podien consumir i fins i tot produir cervesa com a substitut del vi.
La relació de l’Església amb la cervesa durant l’edat mitjana es deu en part a les exempcions fiscals de què gaudien els monestirs. Els monjos no havien de pagar impostos i posseïen terres amb què autoabastir-se. De fet, l’any 817 se celebra un concili a la ciutat d’Aquisgrà per regular la producció i el consum de cervesa per part del clergat.
És cert que en algunes zones d’Europa eren els pagesos qui elaboraven la cervesa a casa seva, però en general van ser els monjos als seus monestirs els responsables de preservar, perfeccionar i popularitzar la cervesa com un aliment bàsic. Hem de tenir en compte les condicions d’insalubritat, la falta d’higiene i les malalties que proliferaven durant bona part de l’edat mitjana. L’aigua no solia ser potable, cosa que la convertia en un vector d’infeccions.
Hem de pensar en la cervesa com un aliment amb un alt component nutritiu, que a més és segur i econòmic. Bullir l’aigua de la cervesa serveix per esterilitzar-la; a més, l’alcohol és un potent conservant que permet preservar la cervesa sense microorganismes nocius. Era una solució perfecta per a la societat medieval.
També és cert que fins al segle XII s’utilitzava gruit per aromatitzar la cervesa en lloc de llúpol. El gruit era una barreja de diferents herbes i espècies que s’afegien com a aromatitzant i conservant. Aquestes funcions les va assumir millor el llúpol, i d’aquí la seva popularització. Va ser l’any 1079 quan l’abadessa Hildegarde de St. Ruprechtsberg va escriure sobre els avantatges del llúpol en la cervesa.
De fet, Guillem IV de Baviera va decretar el 1516 la Llei de puresa (Reinheitsgebot), que obligava a elaborar cervesa només amb aigua, malta d’ordi i llúpol. La causa principal d’aquesta llei la trobem en el fet que Guillem IV de Baviera posseïa el monopoli de l’ordi.
De l’edat mitjana encara perdura una cerveseria, i és la més antiga del món que continua en funcionament. L’alemanya Weihenstephaner, reconeguda per les seves cerveses de blat, data de l’any 1040. Va ser aquell any quan el bisbe de Freising va atorgar a l’abadia el dret d’elaborar cervesa.
No és difícil comprendre com aquest període de la història és definitori de la cultura cervesera que avui gaudim. Només cal donar una ullada a les cerveses d’abadia o a l’addició de llúpol.
