Tastar hidromel no és una tasca complicada quan tenim clar quins són els principals defectes que cal tenir en compte. Com passa amb la cervesa, determinats compostos o atributs són clarament indesitjables. En altres casos, es tracta d'afinar a l'hora d'interpretar un estil. Com que l'hidromel encara és una beguda poc coneguda, et presentem una llista dels defectes més habituals i de com detectar-los.
- Acètic: és fàcil d'identificar perquè trobarem un hidromel amb aroma i gust de vinagre.
- Aigualit: malauradament, més habitual en hidromels comercials que casolans, ja que prové d'una proporció insuficient de mel a la recepta.
- Dissolvent: s'identifica amb la presència d'alcohols superiors (fusel). L'aroma recorda l'acetona o la laca.
- Embafador: possiblement un hidromel sense acabar, que ha deixat part dels sucres sense fermentar. Encara s'hi percep mel crua. Un hidromel excessivament dolç perd equilibri.
- Etanol: una sensació alcohòlica massa evident que escalfa la gola.
- Fenòlic: una aroma excessiva i invasiva de medicina o d'espècies com el clau.
- Fruita en mal estat: algunes fruites generen sabors desagradables quan les sotmetem al procés de fermentació i maduració de l'hidromel, en aquest cas el melomel. Per exemple, el plàtan i la pinya no són recomanables pels compostos que generen durant la seva degradació.
- Floridura: de vegades, per una higienització inadequada dels equips o per l'ús de fruites o altres adjunts sense esterilitzar, per exemple mitjançant congelació, aflora una capa de fongs a la superfície de l'hidromel, ric en sucres, durant la fermentació. S'hauria de llençar immediatament.
- Oxidació: és fàcil d'identificar per sabors que recorden el vi de Xerès en els estils d'alta graduació i per una aroma de cartró mullat en els estils amb menys alcohol.
- Sulfur: record evident d'ous podrits o verdures bullides.
- Tanins: hidromel excessivament astringent, com un te molt concentrat. Aquest defecte prové no tant del pas per barrica, sinó de l'addició de determinades fruites amb pell i llavors.
- Terbolesa: tot i que és més aviat un defecte visual, segons el BJCP, per a la majoria d'estils d'hidromel l'aspecte ideal és cristal·lí.
Ara que ja coneixes els defectes més importants de l'hidromel, seràs capaç de distingir un hidromel de qualitat del proper beuratge que t'ofereixin. Com en el vi i en la cervesa, no tot s'hi val. Que sigui una beguda de caràcter experimental no justifica defectes que no toleraríem en altres begudes.
