No és fins a l'edat mitjana que trobem el primer document on apareix el llúpol a la península Ibèrica. Ens hem de remuntar al segle XV. Dins de la Catedral de Lleó, a la capella de l'apòstol Sant Jaume —obra de Juan de Badajoz— apareix la primera representació del llúpol a Espanya. Es tracta d'un fris ornamentat amb flors de llúpol, conseqüència de les relacions entre Castella i Flandes, on el cultiu del llúpol era habitual. No és casualitat que, avui dia, Lleó sigui la província on es cultiva el 99% del llúpol nacional.
El cultiu més generalitzat va començar el 1861 de la mà del marquès de Murrieta, que va destinar diverses hectàrees a aquest cultiu a la seva finca riojana d'Ygay. Tanmateix, no serà fins al 1915 quan comenci una producció amb finalitats comercials a l'Estació Agrícola Experimental de la Corunya i a Betanzos. Al mateix temps, es van fer assajos a Navarra, Biscaia i Granada.
Més endavant, durant la postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial, les fàbriques de cervesa van tenir problemes d'abastiment de llúpol perquè es van paralitzar les importacions. Temps després, el 1945 es va promulgar un decret que preveia el foment del cultiu mitjançant una concessió administrativa que recau en la S.A. Española de Fomento del Lúpulo, constituïda per pràcticament totes les fàbriques de cervesa existents al país en aquell moment.
Quinze anys després de la seva constitució es va assolir l'objectiu inicial d'abastir de llúpol el sector cerveser nacional, i el cultiu es va concentrar a les províncies de Lleó, Astúries i la Corunya. Després, durant els anys 70, el cultiu del llúpol es popularitza en diverses comarques lleoneses, especialment a la Ribera de l'Órbigo. Aquest auge s'explica perquè compta amb ingressos garantits, ja que les cerveseries contracten la producció amb diversos anys d'antelació.
El 1986, amb la incorporació d'Espanya a la Unió Europea, es liberalitza la importació de llúpol, de manera que canvia el paper de la S.A. Española de Fomento del Lúpulo, que passa a ser una empresa comercialitzadora que estableix els seus objectius de compra en funció de les necessitats dels accionistes. En aquestes dates també es constitueixen a Espanya les empreses transformadores de llúpol. Després d'uns anys creix l'interès dels clients per varietats que no es produeixen al nostre país. El 1992 la S.A. Española de Fomento del Lúpulo inicia un nou període posant en marxa un projecte d'investigació, que culmina el 1996 amb el programa de reconversió varietal de les especialitats. Es van substituir les varietats H-3 i H-7 per Nugget i Magnum.
És arran d'aquesta reconversió quan la indústria prioritza la qualitat —contingut en alfa àcids— davant la quantitat —kg de flor—. En aquest punt, l'envellit parc de maquinària de processament dels productors, principalment els assecadors, limita la competitivitat del sector.
El 2007 es construeix una nova planta de processament a Villanueva del Carrizo que concentra tot el cultiu de la zona. La nova planta contribueix a millorar la conservació del llúpol espanyol. Amb una inversió d'1,2 milions d'euros i una superfície de més de 3.000 m2, el nou edifici acull modernes cambres frigorífiques i una àrea de control d'envasament, que contribueixen a comercialitzar una matèria primera de més qualitat i aporten un valor notable al producte final.
Des de 2015, Hopsteiner assumeix el control de l'empresa. La multinacional ha introduït noves varietats de llúpol i la renovació dels sistemes de processament —selecció, assecat, envasament— amb l'objectiu de potenciar la competitivitat del sector espanyol.
