L’estil Irish Red Ale neix cap al segle XIX, tot i que òbviament no és la primera cervesa torrada d’alta fermentació. En el seu moment, va ser la resposta dels irlandesos a l’estesa pale ale de Gran Bretanya. La conjuntura econòmica en va afavorir la popularització. Els anglesos eren el principal proveïdor de maltes i llúpol per als seus veïns insulars, així que van decidir aplicar una política aranzelària. En conseqüència, els cervesers irlandesos van començar a elaborar cerveses amb ordi torrat sense maltejar alhora que moderaven l’addició de llúpol fins al mínim indispensable. En aquest context d’escassetat sorgeix la nostra protagonista.
Com diferenciem la Irish Red Ale d’altres cerveses torrades? A la vista és de color caoba, translúcida gràcies a una maduració pausada i una mica més fresca que altres ales. L’escuma és de tonalitat os. En nas continua sent una cervesa senzilla i sincera: matisos de caramel, torrats i, en menor mesura, fruita madura. La reacció de Maillard és molt present en aquesta cervesa. Es combina el cereal degudament torrat amb una cocció prolongada del most. En conseqüència, trobem una cervesa molt maltosa. Dolça sense embafar, gràcies en part a un final sec. L’amargor no prové tant del llúpol com del torrat de les maltes.
Avui dia podem trobar un parell de referències més o menys esteses arreu del món. Una és Murphy's Irish Red i l’altra Smithwick's de Kilkenn. És fàcil trobar-ne qualsevol en gairebé qualsevol pub, ja que s’han orientat a l’exportació. Tanmateix, aquesta última ara utilitza xarop de blat de moro en les receptes. Altres cases de referència per les seves red ales són O’Hara’s i Porterhouse, però encara no s’han expandit en la mateixa mesura. Si volem tastar interpretacions nacionals, podem recórrer a la madrilenya Red Kahs de CCVK. Birra e Blues també té un parell de referències en aquesta línia. Fins i tot Estrella Galicia va llançar el 2020 la seva “Galician Irish Red Ale” La Pelirroja. Per alguna cosa deu ser que l’estil s’estén.
Lluny de copar aixetes com les lagers, IPA o stout, això no li resta bona acceptació. Podem considerar l’estil fàcil de beure. És una cervesa saborosa i equilibrada. Indicada per a qui s’inicia en el tast, el seu baix alcohol (normalment entre 3 i 5 ABV) permet gaudir-ne a glops llargs i sense presses. A més, la seva baixa carbonatació la fa encara més fàcil de beure.
