Des del neolític, l'ésser humà ha anat seleccionant escrupolosament els millors fruits —els més carnosos, els més dolços— per cultivar després les seves llavors. Des de l'inici de l'agricultura, sempre hem buscat modificar les característiques de les plantes que ens resultaven favorables. Aquesta domesticació mil·lenària comença a ser més comprensible arran de la publicació dels experiments de Mendel amb pèsols al segle XIX. A partir d'aquests descobriments genètics es comença a experimentar amb un enfocament més rigorós, i això, per descomptat, ha tingut un gran impacte en el llúpol que s'utilitza per a l'elaboració de cervesa.
Tot i que el llúpol es troba en estat silvestre a les ribes dels rius, fa segles que es cultiva com a conservant del “suc d'ordi”. La selecció artificial s'ha orientat a aconseguir cons amb més concentració d'àcids —responsables de l'amargor— i d'olis essencials —encarregats d'aportar aromes—, a més, és clar, d'intentar que cada planta ofereixi una producció superior de cons. Però això no s'acaba aquí. No es tracta només de quantitat. La variable qualitativa també està subjecta a la millora genètica.
Les empreses que hi ha darrere del negoci del llúpol busquen crear noves varietats que ofereixin nous aromes i sabors per patentar-los. No en va, existeixen més de 250 olis essencials diferents. Aquests nous llúpols, cada vegada més exòtics, són irresistibles per als cervesers artesans. De fet, segons els diferents matisos de cada llúpol, les varietats s'organitzen al voltant de quatre grans famílies:
- Llúpols del vell món: matisos herbacis.
- Llúpols nobles: matisos florals i especiats.
- Llúpols americans: notes cítriques i resinoses.
- Llúpols del nou món: notes afruitades i tropicals.
Tanmateix, no hem d'oblidar un altre dels grans objectius de la millora genètica i del creuament d'espècies: aconseguir que la planta toleri condicions més hostils. Parlem d'una planta que prefereix climes humits i frescos, però determinades regions no ofereixen aquestes característiques. Per tant, s'experimenta constantment amb quines varietats de llúpol s'adapten millor a entorns calorosos i amb poca precipitació. Per exemple, a Espanya es cultiva sobretot la varietat Nugget, que resisteix millor el clima peninsular, encara que també s'experimenta amb Eureka, Apollo i Bravo per començar a plantar-les en el futur.
El llúpol és l'or verd, i les grans empreses busquen noves varietats mitjançant creuaments per obtenir-ne encara més rendiment. Al final, tots volem cerveses més aromàtiques, més saboroses i més sorprenents.
