Tot i que ajuntar mel i cervesa ens pugui semblar contradictori, l'origen de la nostra beguda està lligat a l'addició de mel com a impuls de la fermentació, a més d'aportar una dolçor residual. Així ho testimonien les investigacions i fins i tot la recreació d'una cervesa neolítica elaborada per Fermún Beers (Barcelona), anomenada “Encantada”. Tot i que el seu ús ha anat desapareixent al llarg de la història, encara queden algunes referències comercials en què la mel té un paper protagonista.
Un exemple és l'estil anglès “honey ale”. És a dir, una cervesa de tradició britànica i alta fermentació que s'elabora amb una porció de mel. En aquest cas, la mel no aporta tanta dolçor com notes especiades i una moderada sensació medicinal. Un exemple clàssic és Honey Dew, de la casa londinenca Fullers. Una altra referència comercial més contemporània i accessible a Espanya és La Sagra Invierno (Toledo), amb mel i anís. No és estrany trobar la mel com a ingredient en algunes cerveses especials estacionals i de Nadal, ja que contribueix a reforçar el producte final. També a Espanya trobem Castreña (Lleó), el mestre cerveser de la qual és apicultor i afegeix la seva pròpia mel a les cerveses que elabora. Una altra opció continental és Barbar (Bèlgica), que substitueix el típic sucre Candy flamenc per mel.
Ara bé, en quin punt la cervesa amb mel deixa de ser cervesa? Doncs bé, algú va inventar el braggot, una barreja aproximadament 50/50 de most de malta i mel que fermenten alhora. Aquesta beguda europea és l'híbrid entre la cervesa i l'hidromel. Tot i que no és freqüent, i encara menys a Espanya, alguns elaboradors casolans i membres d'AESHI (Associació Espanyola d'Hidromel) experimenten amb aquesta recepta per trobar l'equilibri perfecte entre totes dues begudes. Com a mínim, és un resultat curiós a mig camí entre dos mons.
Però per què la mel no és un ingredient habitual en la cervesa? Sobretot pel preu. La mel és un producte car en comparació amb altres fonts de fermentables, encara més si és de bona qualitat. El sucre o el xarop d'auró són infinitament més barats. A més, l'aportació de la mel a la cervesa no és tan destacada com per justificar-ne el preu, ja que majoritàriament és assimilada pel llevat. Afegir mel a la cervesa encareix el producte final sense una contrapartida igualment notable.
Vol dir això que no val la pena tastar cervesa amb mel? Tot el contrari! Com que la seva presència és tan minoritària, sempre és una experiència interessant tastar els exemplars poc habituals que trobem. Un tast interessant seria provar diferents cerveses amb mel i fins i tot, en un món ideal, la mateixa cervesa elaborada amb diferents mels, com passa amb el llúpol. No seria un exercici fantàstic?
