Els estudis més recents daten l’origen de la cervesa a Israel fa 13.000 anys. Investigadors de la Universitat de Stanford van trobar residus de producció d’alcohol, a partir de la transformació de cereals, en una cova propera a la ciutat de Haifa. No es coneixen restes més antigues. El cert és que aquesta cervesa primitiva tenia poc a veure amb el concepte actual de la beguda. Devia ser un aliment més semblant a unes farinetes o una sopa de cereals. El que és clar és que el seu consum estava vinculat a esdeveniments importants, com ara la mort, ja que aquestes restes de cervesa es van trobar en el que havia estat una sepultura. Per a aquestes persones, la cervesa representava “un mecanisme de regulació social en les societats jeràrquiques”, sosté Wang, coautor de l’estudi.
És tanta la rellevància de la cervesa per a aquestes cultures ancestrals que algunes tesis assenyalen que va ser la cervesa, i no el pa com crèiem fins ara, allò que va donar lloc a l’agricultura i a la vida sedentària. “Aquest descobriment indica que fer alcohol no va ser necessàriament el resultat de la producció d’excedents agrícoles, sinó que es va desenvolupar amb finalitats rituals i necessitats espirituals, almenys fins a cert punt, abans de l’agricultura”, explica Li Liu, professora a Stanford i responsable de l’estudi.
A Espanya, les restes més antigues d’elaboració de cervesa les trobem a Barcelona, a la cova de Sant Sadurní. De fet, aquesta troballa representa els residus de maltejat i fermentació de cervesa més antics d’Europa. Es van descobrir restes de cervesa en un aixovar funerari pertanyent al neolític mitjà (5.500-4.000 aC). En lloc de llúpol, els humans prehistòrics utilitzaven plantes de la zona com farigola i artemisa. No coneixien l’existència del llevat, de manera que la fermentació es produïa de manera salvatge, deixant el most a l’aire lliure, o bé perquè hi afegien mel i/o baies silvestres que tenen llevats a la superfície.
En tots dos casos, la cervesa dins de la societat prehistòrica complia una funció “festiva” en els rituals dedicats als difunts. Els experts no creuen que la cervesa fos fruit d’un excedent de cereal, sinó que els petits grups l’elaboraven deliberadament.
Cal esmentar la proposta de Fermun Beers de replicar aquesta cervesa prehistòrica i adaptar-la al gust actual. Per fer-ho utilitzen malta d’ordi, mores, artemisa, marialluïsa i mel, que li aporta un gust afruitat i suau. No utilitzen llúpol. Aquesta cervesa serveix per finançar la investigació del Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf.
