Desenes de cerveses diferents irrompen al mercat cada pocs mesos. És una de les conseqüències més visibles de la cervesa artesana com a fenomen en desenvolupament. En aquesta voràgine de marques, etiquetes i noms, hi ha cerveses de tota mena. Els estils ens permeten classificar les diferents varietats.
Agrupem les cerveses en estils segons les seves característiques. D’aquesta manera, cerveser i consumidor comparteixen un marc de referència en què tots dos són capaços de distingir les particularitats del producte. Entre les possibles classificacions, la més estesa és la del Beer Judge Certification Program, d’ara endavant BJCP.
El BJCP és una organització nord-americana que va néixer el 1985 i publica una guia d’estils de cervesa que actualitza amb el pas del temps. L’última versió d’aquest document contempla prop d’un centenar d’estils de cervesa. Tot i que la guia del BJCP va néixer per regular els certàmens de cervesers casolans, avui dia s’ha convertit en un referent universal.
Dins dels estils de cervesa, trobem dues grans famílies. D’una banda, les cerveses Lager són les cerveses de baixa fermentació. És a dir, el llevat fermenta a una temperatura d’uns 5-10 ºC durant almenys dos mesos. És un procés més lent que el de fabricar una Ale, l’altra gran família cervesera. Les Ale fermenten en poques setmanes a 18-23 ºC.
A més, el llevat responsable de les cerveses Lager s’anomena Saccharomyces carlsbergensis, mentre que el llevat de les Ale s’anomena Saccharomyces cerevisiae. En línies generals, les cerveses Ale són més saboroses i afruitades que les Lager, tot i que depèn de l’estil específic.
A banda d’aquestes dues grans famílies, existeixen les cerveses de fermentació espontània. En l’elaboració d’aquestes cerveses especials intervenen llevats salvatges, bacteris i fongs. Així s’aconsegueixen sabors i aromes peculiars. Aquestes cerveses també es coneixen amb el nom de làmbiques.
Les cerveses que prenem habitualment també pertanyen a un estil. Per exemple, la típica canya espanyola és una Lager; la majoria de les cerveses de blat alemanyes que arriben al nostre país són Weissbier, i les cerveses negres de les illes britàniques s’anomenen Stout o Porter.
Gràcies a la classificació per estils, consumidors i cervesers disposen d’un marc de referència comú per entendre cada tipus de cervesa. La pròxima vegada que no sàpigues com és una cervesa, ho tens fàcil: només has de mirar l’etiqueta, localitzar-ne l’estil i buscar-lo a Internet.
