La fi de l’Edat Mitjana va donar pas a l’Edat Moderna, fet que significa que la cervesa ja no era un atribut exclusiu de l’Església. Els laics també elaboraven cervesa. A més, la Revolució Francesa de 1789 va afectar les cerveses d’abadia, ja que va comportar anticlericalisme, confiscació de monestirs i fugida de monjos.
També va ser durant l’Edat Moderna quan va començar la legislació al voltant de l’elaboració de cervesa. Potser la norma més coneguda és la Llei de Puresa de 1516, per la qual Guillem IV va estandarditzar-ne l’elaboració sobre la base de tres ingredients: aigua, malta d’ordi i llúpol. Amb la desaparició progressiva del poder feudal en favor de la burgesia també trobem els primers artesans i, amb ells, les associacions gremials. Durant l’Edat Moderna van néixer els primers gremis de cervesers, com ara la Casa dels Cervesers de Brussel·les, que imposaven les seves pròpies normes.
Així mateix, neix la llegenda de Gambrinus. Hi ha diverses versions sobre aquest personatge. La majoria coincideixen que va ser un rei, o almenys un noble. La història més romàntica sosté que Gambrinus era un humil violinista que, incapaç de seduir la seva estimada, decideix pactar amb el diable. Tanmateix, el diable li respon que l’amor és l’única cosa que escapa al seu control, però que pot ajudar-lo a oblidar-lo a canvi de la seva ànima. El diable ajuda Gambrinus a fabricar cervesa i aleshores ell ja no recorda la seva estimada. Quan Gambrinus mor, el diable només hi troba un barril de cervesa.
Potser un dels grans avenços cervesers de l’Edat Moderna és el descobriment de la baixa fermentació i, en conseqüència, de les cerveses lager. A Munic, les cerveses maduraven en coves gelades, de manera que la fermentació era més lenta i s’allargava en el temps. Aquests dipòsits freds on es guardava la cervesa durant els mesos de calor reben el nom del qual deriva el terme “lager”. El resultat és una cervesa més cristal·lina que més endavant va conquerir el món.
Va ser durant l’Edat Moderna quan l’ús del llúpol com a additiu de la cervesa es va estendre per Europa. De fet, el Parlament Britànic va acordar al segle XVIII que el llúpol seria l’únic ingredient permès per amargar la cervesa.
Si posem el focus a la península Ibèrica, Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic va fer construir fàbriques i va portar mestres cervesers per poder gaudir de la cervesa europea. Lluny que això representés l’expansió d’aquesta beguda, el cert és que el consum de cervesa era exclusiu de la cort.
Com veiem, l’Edat Moderna va ser una etapa de canvi per a la cervesa a Europa, on es consolida a la majoria de territoris com una beguda més pròxima a la que podem beure avui dia.
