L'escriptura va donar origen a la història, i és en aquest període inicial anomenat edat antiga on trobem els primers registres de fabricació de cervesa. Van ser les primeres civilitzacions les que van deixar testimoni escrit d'aquesta beguda. Ens hem de traslladar a Sumèria i Egipte per trobar les primeres representacions de la cervesa.
És en tauletes sumèries on apareixen les paraules “kas” i “sikaru”, que signifiquen cervesa, tot i que també es poden traduir com a “beguda embriagadora”. A causa dels efectes psicotròpics de l'alcohol, la cervesa estava vinculada al món espiritual. Entre aquestes tauletes s'ha conservat l'Himne a Ninkasi, la deessa sumèria de la cervesa. Aquests pobles antics utilitzaven la cervesa com a medicina màgica per als malalts i amb finalitats divines. Era tan important que fins i tot la feien servir com a moneda.
També a Sumèria trobem segells cilíndrics que mostren diverses persones de la reialesa i la noblesa consumint cervesa d'un gran recipient mitjançant llargues canyes. En el cas de les persones pertanyents als estaments més alts de la societat, aquestes canyes estaven profusament ornamentades amb metalls i pedres precioses.
Ja el Codi d'Hammurabi legislava sobre aquesta beguda a Babilònia per preservar l'ordre. Per exemple, establia la quantitat de cereal que havia de rebre una tavernera a canvi d'un volum determinat de cervesa. El codi també preveia càstigs per a qui produïa cervesa de baixa qualitat.
Ens traslladem a l'antic Egipte per descobrir les tècniques de maltejat. Després de germinar i assecar el cereal, barrejaven la massa aquosa amb mel i fruites, com ara dàtils, per obtenir una graduació alcohòlica elevada. El cert és que existien múltiples receptes i qualitats de cervesa, prop de vint de diferents. Per això, el consum d'un determinat estil de cervesa indicava l'estatus social i personal. Algunes categories de cervesa servien d'ofrena per als déus als temples i acompanyaven els morts als funerals. Així apareix reflectit en diverses construccions.
La nostra beguda rebia el nom de “heneket” a l'antic Egipte i estava vinculada al déu Osiris, relacionat amb la regeneració, les collites i la crescuda del Nil. Segons els jeroglífics, l'elaboració de cervesa era una tasca de què s'ocupaven les dones. Ho sabem també gràcies a les maquetes trobades a les tombes, que detallen el procés de fabricació.
Com que era un aliment elaborat amb cereals, les classes populars també en consumien i formava part de la dieta igual que passa avui amb el pa. De fet, a diferència de la cervesa actual, la cervesa egípcia era espessa. Tenia més en comú amb unes farinetes que amb les canyes actuals, encara que de vegades també la filtraven.
Quan pensem en la cervesa durant l'edat antiga, hem de pensar en civilitzacions el principal sustent de les quals era el cereal. Elaborar cervesa els permetia conservar l'excedent de gra, ja que eren societats sedentàries que practicaven l'agricultura. A més d'alimentar, el consum de cervesa podia reduir alguns riscos associats a beure aigua en mal estat. Elaborar cervesa era una manera d'estabilitzar, transformar i conservar part de la producció cerealista.
